$dias = array("Domingo","Lunes","Martes","Miercoles","Jueves","Viernes","Sábado"); $dia = $dias[date('w')]; $meses = array("Enero", "Febrero", "Marzo", "Abril", "Mayo", "Junio", "Julio", "Agosto", "Septiembre", "Octubre", "Noviembre", "Diciembre"); $mes = $meses[date('n')]; echo strftime("$dia %d de $mes de %Y");
*/?>
PSOE Ciutadella

01/03/2015 - 408 visitas

Article d’Andreu Bosch publicat a El Iris 3.661 de 27 de febrer de 2015

La definició clàssica de turisme cultural el relaciona més directament amb el patrimoni i les cultures tradicionals: monuments i llocs historicoartístics. Però l’Organització Mundial del Turisme va més enllà i li atribueix una voluntat d’elevar el nivell cultural de l’individu tot facilitant nous coneixements, experiències i encontres.

El concepte de cultura avui en dia abraça aspectes molt diversos que fan referència, sí, a àmbits com les arts plàstiques, la música, el teatre, la literatura, el cinema però també l’arquitectura, el folklore, la gastronomia i fins i tot els audiovisuals, el disseny i la moda. I encara hi podem afegir la relació de la persona amb el paisatge.

Si parlam de turisme, ens ve tot d’una la imatge de sol i platja perquè aquesta va ser l’opció que es va prendre els anys 60, no només a les illes (Menorca més tard) sinó a tot Espanya. Altres destinacions tenen la marca cultural com pot ser Itàlia o França.

Però si tornam enrere per allà a mitjans del segle XIX i al primer terç del XX, hi havia un altre concepte d’aquests desplaçaments voluntaris de persones en què els motius eren més exòtics; era la recerca de noves experiències, el coneixement de noves cultures o l’anhel d’un paradís perdut o l’Arcàdia feliç, tot fugint de la civilització industrial i materialista o cercant una pau interior i un paisatge que inspirés l’art i la literatura. I així tenim el contrapunt del turista actual que era el viatger que descobria Egipte i les cultures orientals o a les nostres illes el cas de Santiago Russinyol amb L’illa de la Calma o Un hivern a Mallorca de Geroge Sand. Algú ha dit que els viatgers eren els primers turistes culturals.

La setmana passada, a la seu de la Universitat de les Illes Balears, va tenir lloc el Congrés Internacional de Turisme Cultural, amb el subtítol de “Anàlisi, diagnòstic i perspectives de futur”. Organitzat per la Càtedra d’Estudis Turístics Melià Hotels Internacionals, va ser el resultat d’un projecte d’investigació dirigit pel catedràtic Sebastià Serra. Les més de 50 ponències van tractar una diversitat de temàtiques, des dels museus de les Illes Balears fins a la gastronomia i l’enologia passant per la comunicació emocional del patrimoni o per les rutes del cine i turisme. Pel que fa a Menorca hi va haver una ponència que feia relació dels diversos recursos culturals de l’illa i també es va presentar el Projecte de Menorca Talaiòtica coma Patrimoni de la Humanitat. Les jornades es van completar amb sortides guiades al centre històric de Palma, a Sóller i al Santuari de Lluch on es va exposar una ponència sobre turisme religiós.

Es va constatar que el turisme cultural és un turisme emergent, adequat a estades curtes i per tot l’any. La cultura té capacitat d’afegir valor i el futur passa ple coneixement. Segons l’Organització Mundial del turisme, el turisme cultural representa un 9% del PIB, desplaça 1.087 milions de turistes i hi treballen una de cada 11 persones.

També es va coincidir que les Illes s’han incorporat tard al turisme cultural i, mentre a Espanya un 60 % del turistes realitzen alguna activitat cultural (entenent com a tal tant una visita a la Catedral com l’assistència a un concert), a les Illes Balears només ho fa un 40%. El representant de Melià Hotels Internacional es lamentava dient que el sector tenia davant un producte cultural i va estar estona a veure’l. Malgrat la gran riquesa patrimonial, artística, gastronòmica, musical, etc., les persones que volen turisme cultural no pensen en Mallorca, va dir una guia turística. Per tant és necessari posar en valor la nostra cultura com a producte.

Una altra ponència posava l’accent en què el turisme tradicional de les quatre esses (sea, sand, sun, sex) era un turisme esgotat per insostenible i que el turisme cultural era una alternativa al turisme tradicional. Se citava també Jafar Jafari, Professor d’Hospitalitat i Turisme de la University of Wisconsin-Stout, per dir que el turisme sostenible es basa en el que el resident vol i pot compartir amb el visitant. I es dubtava que els creuers fossin compatibles amb el turisme cultural.

El turisme té impactes negatius de tipus mediambientals, familiars i culturals (com la pèrdua de llengües nadiues) que s’han de minimitzar. Així i tot, el turisme de sol i platja ha de continuar essent un actiu de primer ordre. Però el turisme cultural no s’ha de contemplar com a oferta complementària sinó com un valor en sí mateix.

Els experts italians (Itàlia ofereix turisme cultural tot l’any i la distribució del producte turístic és per tot el país) parlen de què la tutela pública dels béns culturals s’ha de compaginar amb l’exigència del mercat, que s’ha d’apostar per la col·laboració de les diferents entitats i que les fundacions, publiques i privades, són uns ens que funcionen bé per a la gestió del turisme.

El Congrés va donar molt més de sí i estic segur que el debat, encara que amb més de 20 anys de retard respecte d’alguna altra Comunitat Autònoma i, per suposat, d’altres països, no ha fet més que començar i obre un gran camp de possibilitats de cooperació d’aquest dos puntals de la nostra societat: el turisme en el seu vessant econòmic i la cultura com a font de creixement personal i benestar.

Andreu Bosch